Tots entraren al recinte. Les portes massisses de ferro es tancaren darrere d'ells. A fora una multitud seguia cridant i empenyent-se. I el Sr. Wonka continuà:
 

 -Per aquesta porta roja. La temperatura a l'interior és molt agradable. Els meus “obrers” estan acostumats a un clima molt càlid. A fora quedarien congelats!

 -Quins obrers?- preguntà l'Augustus.

 -Tot al seu temps, benvolgut noi. Paciència.

 -I quin meravellós aroma! -digué l'avi Joe exhalant una profunda alenada. Els més deliciosos aromes semblaven barrejar-se amb l'aire que els envoltava: Olor de cafè acabat de torrar, de xocolata fosa, de menta fresca, d'ametlles garapinyades, de caramel o essència de llimona...

 Al lluny, en el cor de la immensa fàbrica s'escoltava un brugit d'energia, com si una monstruosa màquina fes girar les seves rodes a tota velocitat.

 Tots començaren a córrer passadís avall intentant seguir la marxa de la ràpida figura que els menava.

 -Ràpid! Sinó no acabarem la visita en un dia!

I sortí del corredor principal i girà cap a l'esquerra, i cap a la dreta, altra vegada a la dreta, i a l'esquerra i... Allò era com un immens laberint. I sempre cap avall, cap avall cap avall...

 -Els recintes més importants estan situats sota terra! A dalt no hi hauria prou espai. Aquí no hi ha límits, com immensos camps de futbol.

I baixaren fins que arribaren al RECINTE de la XOCOLATA: Era una estança molt important: El cor del sistema: -Quin espectacle tan sorprenent aparegué als seus ulls!! Era una magnífica vall amb verds turons al voltant i, al fons, un cabalós riu de color marró. D'un escarpat penyasegat en queia una ampla cascada. Al voltant arbres coberts de flors daurades. Però el més fantàstic era que tot, tot era comestible!!  Fins l'última gota del riu era xocolata calenta suficient per omplir totes les piscines del món.

 -La cascada és molt important: Bat i tritura la xocolata per fer-la més escumosa. I aquests enormes tubs que hi ha al darrere la reparteixen per totes les dependències.

De veritat que estaven tots fascinats!!!

L'avi Joe pensava en posar-se de quatre grapes a terra com una vaca i menjar-se el camp sencer: Era fet de sucre mentolat amb gustet de vainilla!

De sobte l'aire s'omplí de crits excitats. Els crits venien de la Veruca Salt que assenyava l'altra banda del riu.

 -Mireu! Mireu allà ! Darrere la cascada. Uns homenets bellugadissos! -Què fan? Jo crec que també són de xocolata!!