Quina emoció i intensa alegria tenien tots els membres de la família Bucket! Però... què deia el Bitllet?

-”Afortunat descobridor d'aquest Bitllet Daurat . T'esperen sorpreses esplèndides, meravelloses! Et convido a visitar la meva fàbrica un dia sencer. Jo, personalment, et conduiré i t'ensenyaré tot el que hi ha per veure. I, en acabar, camions plens de queviures i llaminadures per molts anys t'acompanyaran a casa. El primer dia de febrer t'hauràs de presentar a les deu en punt a les portes de la meva fàbrica. No arribis tard! Pots portar algun acompanyant i NO oblidis el Bitllet!!
Firmat: Willy Wonka ”

L'endemà, 1 de Febrer, el noi, ben net i pentinat arribà a les portes de la f'abrica amb el seu avi Joe. El sol brillava alegrement com els cors dels nens guanyadors: Dues nenes molt ben vestides, dos nens una mica especials i en Charlie. De sobte un crit d'expectació ressonà arreu:

-Aquí està! És ELL! És ELL!

I així era. En Willy Wonka: alt, seriós, elegant, amb xistera negra, un frac de vellut suau, pantalons verds, guants gris perla i un bonic bastó amb mànec daurat. Els seus ulls brillaven amb una lluïssor entremaliada. Semblava molt intel·ligent i ple de vida i els seus moviments eren àgils com els d'un esquirol. Encara que l'avi Joe pensà que, en el fons, amagava un cert punt de tristesa o insatisfacció. I parlà el Sr. Wonka:

- Entreu d'un en un si us plau. És un plaer per a mi tenir-vos aquí. Ah! Tu deus ser en Charlie, el que va trobar el bitllet just ahir! I aquest deu ser el teu avi. Encantat, senyor. Endavant tothom! Però recordeu que no podeu tocar o fer res sense permís. És molt important!!.