Per manament del Sr Wonka els Umpa Lumpa rescataren l'Augustus dels tubs que l'oprimien. I la visita continuà.

La Veruca Salt anava acomanyada dels seus pares. Ell era molt i molt ric. Havia comprat milers, centenars de milers de xocolatines per tal que el Bitllet Daurat no s'escapés. Ordenà a les treballadores de la seva fàbrica que només es dediquessin a obrir els envoltoris dels productes mentre la nena, cada vegada més nerviosa i exigent, no parava de cridar:

-Trobeu el meu Bitllet Daurat. Ja! Ara! - I s'estirava per terra, cridant, donant puntades, trencant el que estava al seu abast. I és que estava acostumada a tenir el que volia i exigia. També a la fàbrica de xocolata va demostrar que era una malcriada exigent i consentida.

- Vull una oca daurada perque em pongui centenars d'ous de Pasqua d'or. Pare, compra-la ara. Ja! La vull, la vull!

- Sí, sí, nena. És clar. Immediatament.. Sr Wonka, quant en vol per aquesta oca daurada? Li compro. Al preu que sigui!

- No estan en venda Sr. -contestà mentre anava fent que NO amb el cap.

La mossa es revolcava per terra, s'estirava els cabells, llençava puntades de peu dient:

- Ho vull, Ara! Ja! De seguida!!

- Sí, filla; els teus desitjos són ordres per a mi. Sr. Wonka: Li demano..., li prego..., li suplico... Però la seva petició es tallà per un fort : XAAAF!
 La Veruca no s'havia adonat d'un gros forat al terra i ...havia desaparegut!!

- Oh! El forat de les escombraries!- exclamà el Sr Wonka preocupat.

I, per més desesperació, els pares s'abocaren al forat i també foren engolits!