Quan el Sr Wonka s'adonà que solament quedava un nen digué:

- Però, estimat noi . Si ets el GUANYADOR! Oh! Et felicito de tot cor. Estic veritablement encantat! Ara comença realment la diversió. Però, no podem badar encara tenim un munt de coses a fer abans no acaabi el dia! Afortunadament tenim el gran ascensor de vidre. Ens ajudarà a enllestir! I entraren en un ascensor de vidre tot farcit de botons per tot arreu, fins i tot al sostre.

En Charlie s'adonà que cada botó tenia un cartellet indicant la seva destinació: “Mines de Caramel” 300 m. de profunditat; Chupa-Chups lluminosos per menjar al llit, caramels per omplir les càries; xocolatines invisibles per menjar a classe; boletes de l'Arc de Sant Martí: pots escopir en sis colors diferents”...

L'ascensor també podia anar de costat i en diagonal. En Charlie i el seu avi no tenien por: Solament entusiasme i excitació. El Sr Wonka premé un botó que deia: AMUNT i FORA!

Wham! L'ascensor sortí despedit cap amunt com un coet. El nen s'aferrà fortament a les cames del seu avi quan, de sobte se sentí un espetec terrible de teules trencades just a sobre dels seus caps. Ja eren fora! En pocs segons havien pujat uns vint-i-cinc metres.

-L'ascensor s'ha tornat boig!!- digué l'avi.

El Sr Wonka premé un altre botó i l'ascensor s'aturà suspès en l'aire sobrevolant la fàbrica i amb la ciutat estesa als seus peus. Mirant cap avall des del terra de cristall transparent podien veure les teulades de les cases i el paisatge mig cobert per la neu que s'anava fonent . Era impossible descriure la sensació que els envaí...

-Aquest ascensor funciona amb un milió de cavalls d'energia de caramel. No hi ha cap por que l'aturi! Però, mirin- digué assenyalant cap avall- Allà van els altres nens. Se'n tornen a casa seva seguits dels seus camions. -

- Estan bé de veritat?- preguntà en Charlie.

- I tant! Canviats però a fi de bé. - DIgué el sr.Wonka.