El Sr. Wonka no semblava massa preocupat pels esdeveniments. Així que la visita continuà. En Mike Tevé quasi no participava. Semblava viure en un altre món. El seu posat era ben fatxenda.

-Que ningú es mogui! Els estic apuntant!- feia de tant en tant.

Els seus pares li feien cas volent justificar-lo. Un moment de forta tensió fou quan digué la seva frase preferida de :-Mans enlaire o disparo! a un grup d'Umpa Lumpes que estaven treballant i...per poc se'l mengen!

Continuant la seva visita entraren en una sala cegadorament blanca. Era un recinte gran completament buit i, en un extrem una enorme càmera sobre rodes amb un exèrcit d'Umpa Lumpes al seu voltant ajustant botons.

És la sala de proves de l'últim i més gran invent: La XOCOLATA de TELEVISIÓ. Veureu, en aquesta càmera gravem les imatges d'una grandíssima tauleta de xocolata. La imatge, descomposta, navega per l'aire fins arribar a qualsevol televisor del món però convertida en xocolata de veritat! Ja no caldrà anar a la botiga a comprar-la. Des de casa es podrà tenir tantes xocolatines com es vulgui!!

En Mike TV, davant d'aquell invent televisiu , s'excità del tot i, sense encomanar-se a ningú, premé un botó i s'introduí a la màquina.

-Oh,NO! Què has fet!- exclamà el Sr Wonka. I en Mike desaparegué.

-On és el nostre fill? - preguntaren els pares esverats.

-En uns instants apareixerà en la pantalla de televisió, però en tamany molt i molt reduït: Més o menys d'un pam. Mai havia vist desaparèixer nens tan rapidament -digué el Sr Wonka – però, no us amoïneu, tornaran a aparèixer.