El gran ascensor de vidre continuava sobrevolant la ciutat.
 

 -Com m'agrada la meva fàbrica! - digué el Sr Wonka. I preguntà al Charlie: I a tu, t'agrada la meva fàbrica?

 -Oh! Sí!- respongué el nen.- És el lloc més meravellós del món.

 -M'alegra sentir-te dir això, vailet – continuà el Sr – I ara et diré per què. Perque he decidit regalar-te la fàbrica sencera. Quan tinguis edat suficient per dirigir-la serà tota teva.

 -L'avi i en Charlie van obrir la boca per parlar però cap dels dos pogué articular ni una paraula.

 -Vostè deu estar fent broma, oi Sr? -digé l'avi Joe.

 -No bromejo, Sr. Jo ja sóc molt gran i no tinc família. Quí dirigirà la fàbrica quan jo sigui vell? Jo vull un nen sensible i afectuós a qui pugui confiar els secrets de l'elaboració dels meus productes. I tu, Charlie, has estat el noi que més m'ha agradat. Què hi dius?

 Abans de donar cap resposta l'avi i en Charlie estigueren uns instants parlant en veu baixa. Després en Charlie parlà:

 -Sí, Sr Wonka. Accepto agraït. Però amb una condició: Els Umpa Lumpes són molt treballadors però en els seus ulls s'hi entreveu un deix de tristesa. Volem que siguin retornats a la seva jungla estimada però amb tots els serveis adequats perque siguin autosuficients i no passin mai més gana. I una bona plantació de cacau al seu voltant perque no enyorin la xocolata!

 -D'acord! Fet!- contestà el Sr Wonka. I ara anem a casa teva a buscar la teva família. Vull que tots visqueu a la fàbrica. Serem una gran i feliç família!

 Quin ensurt els pares i avis quan veieren un ascensor de vidre aterrar davant de casa! I en saber la proposta d'en Willy Wonka no sabien què dir!

 El seu ben fer havia tingut el millor premi.

 
I acabaren tots dient: VISCA la XOCOLATA!!