La cara del Sr. Wonka mostrava orgull i satisfacció ensenyant les diferents dependències de la fàbrica farcides d'invents fantàstics i productes a quin més llaminer.

-Compte, per favor! No tireu res a terra! No us acosteu massa!- exclamava fent saltirons alegres per tot. I els conduí fins a una gegantina màquina situada al bell mig de la SALA d'INVENCIONS : de l'extrem superior en sortien centenars de fins tubs de vidre que es doblegaven cap avall immersos en un gran recipient del tamany d'una banyera. I premé tres botons. Un segon més tard s'escoltà un poderós rugit sord i la màquina començà a vibrar terroríficament: Era la màquina de fer XICLETS. De tots sabors i colors i d'una durada impressionant! El xiclet més fabulós i sensacional del món! La Violet quasi es desmaia!!

La tercera posseïdora del Bitllet Daurat era una altra nena consentida i manaire que es passava tot el dia mastegant chiclets. Quan el sabor minvava els deixava enganxat en qualsevol lloc: Als botons de l'ascensor, als seients de les butaques del cinema, als endolls, a... Les seves mandíbules no paraven mai: amunt i avall, amunt i avall... I és clar: parlava molt malament. No se li entenia res quan parlava.

-”Amb axest xiquet ganyaré el xecord quines! Ia polto tes mezos mategant el que tin a la bota . Xeré la milor! Pequè zoc la milor!!” -Deia la Violet.

I, amb els braços alçats girava i girava com una baldufa repetint:

-”Ningú em ganyarà. Ganyaré el pimer pemi!!” Però, girant, girant caigué a terra entre els plors i sanglots de la seva mare.

-Tranquil·la, tresor. Sí, guanyaràs. Ets la millor! Però: què li passa al meu tresoret? Se li ha quedat la cara rosa... lila... violeta.. color de xiclet mastegat... i inflada! Aaaah!

Sí, la Violet s'havia transformat. El seu cap s'havia convertit en un enorme globus blavós davant l'astorament de tothom.