I doncs: com era cadascun dels posseïdors del Bitllet Daurat? A en Charlie ja el coneixem prou però... què en sabem dels altres guanyadors?

El primer fou l'Augustus Gloop. Fou immensament feliç quan trobà el bitllet. Sabeu per què?  Doncs perque era un fan de les llaminadures. El noi ho mirava tot amb ulls adelerits; la boca se li feia aigua.
 

 -Mamà, puc menjar una d'aquestes pomes farcides de xocolata blanca? I aquests núvols ensucrats? I aquestes piruletes que pengen dels arbres?
 

 -No ho sé fillet. Pregunta-ho al Sr Wonka. Potser et renyaran. Vigila.. - deia la mare.
 

 I és que el noi no se'n sabia estar. No feia cas dels consells del doctor. A l'escola menjava llaminadures d'amagat i esperava l'hora de l'esbarjo per empassar-se al menys deu pastes farcides de nata o crema.
 

De sobte l'August s'agenollà al costat del riu i començà a beure xocolata calenta el més de pressa possible.

Oh! Nooo! - digué el Sr Wonka – la meva xocolata no pot ser tocada per mans humanes! Compte noi!! T'hi aboques massa!!

En uns segons l'Augustus desaparegué sota la fosca superfície del riu de xocolata. Lluitava per sortir-se'n però el corrent se l'endugué avall, avall... davant  l'astorament de tothom i la histèria de la seva mare.

Els tubs transparents el xuclaren amunt, amunt... fins que hi va quedar enxampat.

 -Sr Wonka, on van a parar aquests tubs? - preguntà angoixada la mare.

 -Als batuts de crema -fou la resposta.

 -Ai, pobret fillet meu. Vinc a salvar-te. No desesperis!