-Quí eren aquells homenets que no paraven quiets? -preguntava la Veruca.

-Són els meus treballadors- digué el Sr. Wonka amb cara de satisfacció. Els vaig descobrir en la part més intrincada de la jungla agricana. Vivien dalt dels arbres i solament s'alimentaven d'erugues verdes i escarabats negres. Els barrejaven amb fulles d'eucaliptus per tal que el menjar no fos tan fastigós. Quasi es morien de gana. El que més els agradava eren els granets de cacau. Però només n'aconseguien dos o tres a l'any! Jo els vaig oferir de venir a treballar amb mi. Tindrien tot el cacau que volguessin! Ells hi van estar d'acord. Són molt treballadors i no són espies! Amb ells les meves fórmules secretes no estan en perill. A més els agrada molt cantar. Són molt alegres.

L'avi d'en Charlie, però, pensà que un puntet de tristesa i enyor s'endevinava en els seus ullets inquiets.